OBJECTIUS:
- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, per a enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats al seu us.
- Obtenir colors nous a partir dels bàsics
- Conèixer la formació dels colors
CONTINGUTS:
- El color com a fenomen físic i visual. La formació dels colors.
- Materials i tècniques pictòriques
- Investigació experimental a partir de la obtenció de matisos de color en distints missatges visuals.
MATERIALS UTILITZATS:
Cartrons, papers, diferents objectes, pinzells, palets, pigments, anhilines, tints...
METODOLOGIA:
Prepara diversos materials amb textures tàctils untant-los amb pintures i estampa'ls sobre un paper blanc, creant diverses formes.
Pots preparar també plantilles de paper o diversos objectes i aconseguir la seua silueta mitjançant l'estarcit, que és una tècnica consistent a esquitxar el paper amb "micro-gotes" de pintura, que es poden aconseguir fregant un pinzell o raspall amb el dit.
22/3/09
24/2/09
Activitat 6: Escultura d’acció
OBJECTIUS:
- Entendre que hi ha diferències i similituds entre diferents manifestacions artístiques. I que aquestes no estàn aïllades sinó que hi ha conexions entre elles.
- Reflexionar sobre la societat de consum i com actuem les persones front el material de rebuig.
- Manipular el material de rebuig: cargolar, doblar, plegar, acumular, corvar, acurtar, girar, aixfar(esclafar), rasurar, esquinçar (estripar), asclar i dividir.
- Analitzar la relació forma/espai i entre formes.
- Realitzar una escultura amb material de rebuig mitjançant l’assemblage o l’acumulació d’objectes o fragments d’aquestos.
- Valorar l’art com mitjà d’expressió i comunicació.
- Desenvolupar el goig estètic.
CONTINGUTS:
- Característiques formals i idiológiques a grans trets de l’obra artística de Tonny Cragg mitjançant la comparació d’altres referents artístics: Nou realisme: Arman i Cesar, Minimal: Carl André, Povera: Merz, land-art: Richard Long i altres artístes com Richard Serra i Joseph Beuys.
- La manipulació del material de rebuig i el seu análisi formal.
- L’assemblage (encaix) com técnica escultòrica.
- Objectes fragmentats o molts objectes diferents relacionats i ordenats perquè formen una sola imatge.
- Analisi i composició : acumulació, dispersió, ordenació, relació forma/espai i la relació entre formes.
-L’escultura com llenguatge visual amb finalitat informativa, comunicativa,
expressiva i estètica.
MATERIALS UTILITZATS:
Materials de rebuig.
METODOLOGIA:
Primerament, es mostra tres imatges on es veuen muntanyes de fem. Imatge de fem en un espai natural, imatge de fem acumulat en un continidor d’una ciutat i imatge on es mostra fem al carrer produït per una botellada.
Alhora que es visualitzen les imatges es fan preguntes per tal de provocar el debat.
A continuació se’ls mostra i presenta algunes peces de Tony Cragg fent la comparativa amb altres artistes anteriors a ell i contemporanis. Aquestos tenen com nexe d’unió la utilització de materials de rebuig, d’altres pobres i naturals.
Després es reparteix un full on apereix la definició d’escultura d’acció que va escriure Richard Serra en un text anomenat Verbs l’any 1968-69. Aquesta definició consisteix en una enumeració de verbs els quals conviden a experimentar amb el material de rebuig: cargolar, doblar, plegar, acumular, corvar, acurtar, girar, aixafar(esclafar), rasurar, esquinçar(estripar), asclar i dividir.
Una vegada acavada l’experiència anterior s’ha de fer l’escultura mitjançant assemblage o l’acumulació de fragments. També han de pensar en escriure un titol que els suggerisca l’escultura.
Finalment, s’exposa el treball perquè els alumnes facen la valoració de les escultures creades i obsenven així diferents resultats. Alhora que es convida a la resta del centre educatiu per veure l’exposició.
- Entendre que hi ha diferències i similituds entre diferents manifestacions artístiques. I que aquestes no estàn aïllades sinó que hi ha conexions entre elles.
- Reflexionar sobre la societat de consum i com actuem les persones front el material de rebuig.
- Manipular el material de rebuig: cargolar, doblar, plegar, acumular, corvar, acurtar, girar, aixfar(esclafar), rasurar, esquinçar (estripar), asclar i dividir.
- Analitzar la relació forma/espai i entre formes.
- Realitzar una escultura amb material de rebuig mitjançant l’assemblage o l’acumulació d’objectes o fragments d’aquestos.
- Valorar l’art com mitjà d’expressió i comunicació.
- Desenvolupar el goig estètic.
CONTINGUTS:
- Característiques formals i idiológiques a grans trets de l’obra artística de Tonny Cragg mitjançant la comparació d’altres referents artístics: Nou realisme: Arman i Cesar, Minimal: Carl André, Povera: Merz, land-art: Richard Long i altres artístes com Richard Serra i Joseph Beuys.
- La manipulació del material de rebuig i el seu análisi formal.
- L’assemblage (encaix) com técnica escultòrica.
- Objectes fragmentats o molts objectes diferents relacionats i ordenats perquè formen una sola imatge.
- Analisi i composició : acumulació, dispersió, ordenació, relació forma/espai i la relació entre formes.
-L’escultura com llenguatge visual amb finalitat informativa, comunicativa,
expressiva i estètica.
MATERIALS UTILITZATS:
Materials de rebuig.
METODOLOGIA:
Primerament, es mostra tres imatges on es veuen muntanyes de fem. Imatge de fem en un espai natural, imatge de fem acumulat en un continidor d’una ciutat i imatge on es mostra fem al carrer produït per una botellada.
Alhora que es visualitzen les imatges es fan preguntes per tal de provocar el debat.
A continuació se’ls mostra i presenta algunes peces de Tony Cragg fent la comparativa amb altres artistes anteriors a ell i contemporanis. Aquestos tenen com nexe d’unió la utilització de materials de rebuig, d’altres pobres i naturals.
Després es reparteix un full on apereix la definició d’escultura d’acció que va escriure Richard Serra en un text anomenat Verbs l’any 1968-69. Aquesta definició consisteix en una enumeració de verbs els quals conviden a experimentar amb el material de rebuig: cargolar, doblar, plegar, acumular, corvar, acurtar, girar, aixafar(esclafar), rasurar, esquinçar(estripar), asclar i dividir.
Una vegada acavada l’experiència anterior s’ha de fer l’escultura mitjançant assemblage o l’acumulació de fragments. També han de pensar en escriure un titol que els suggerisca l’escultura.
Finalment, s’exposa el treball perquè els alumnes facen la valoració de les escultures creades i obsenven així diferents resultats. Alhora que es convida a la resta del centre educatiu per veure l’exposició.
9/2/09
Activitat 5: Crea el teu tantrix
OBJECTIUS:
- Utilitzar correctament el material de dibuix.
- Conèixer les relacións de tangència i unions
- Treballar en grup i coordinant-se per a obtindre resultats positius
- Conèixer els colors i la seua barreja
CONTINGUTS:
- Les formes geomètriques: traçat de l’hexàgon.
- Unions i tangències.
- Els colors i els seus complementaris.
MATERIALS UTILITZATS:
Per cada grup, un regle numerat, un compàs, cartons, cartolines o fustes, tisores o serreta de marqueteria, pintures o colors dels colors bàsics.
METODOLOGIA:
Copiar la plantilla que es dóna en cartró i pintar-la (cada alumne s’encarregarà de fer al menys dos peces completes), Al final cada grup presentarà un trencaclosques complet, al qual es juga tenint en compte que no es poden barrejar línies de diversos colors.
Aquesta activitat es podrà realitzar també amb fustes.
Quan dissenyes la plantilla has de tindre en compte que els dibuixos "entren" i "ixen" de la peça pels mateixos llocs per tal de que després puguen coincidir.
Ací t'adjuntem una plantilla com a exemple:
- Utilitzar correctament el material de dibuix.
- Conèixer les relacións de tangència i unions
- Treballar en grup i coordinant-se per a obtindre resultats positius
- Conèixer els colors i la seua barreja
CONTINGUTS:
- Les formes geomètriques: traçat de l’hexàgon.
- Unions i tangències.
- Els colors i els seus complementaris.
MATERIALS UTILITZATS:
Per cada grup, un regle numerat, un compàs, cartons, cartolines o fustes, tisores o serreta de marqueteria, pintures o colors dels colors bàsics.
METODOLOGIA:
Copiar la plantilla que es dóna en cartró i pintar-la (cada alumne s’encarregarà de fer al menys dos peces completes), Al final cada grup presentarà un trencaclosques complet, al qual es juga tenint en compte que no es poden barrejar línies de diversos colors.
Aquesta activitat es podrà realitzar també amb fustes.
Quan dissenyes la plantilla has de tindre en compte que els dibuixos "entren" i "ixen" de la peça pels mateixos llocs per tal de que després puguen coincidir.
Ací t'adjuntem una plantilla com a exemple:
3/2/09
Activitat 4: Fem un bàtik
OBJECTIUS:
- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, per a enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats al seu us.
- Obtenir colors nous a partir dels bàsics
- Conèixer la formació dels colors
CONTINGUTS:
- El color com a fenomen físic i visual. La formació dels colors.
- Materials i tècniques pictòriques
- Investigació experimental a partir de la obtenció de matisos de color en distints missatges visuals.
MATERIALS UTILITZATS:
Cera, parafina, pinzells, palets, pigments, anhilines, tints...
METODOLOGIA:
- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, per a enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats al seu us.
- Obtenir colors nous a partir dels bàsics
- Conèixer la formació dels colors
CONTINGUTS:
- El color com a fenomen físic i visual. La formació dels colors.
- Materials i tècniques pictòriques
- Investigació experimental a partir de la obtenció de matisos de color en distints missatges visuals.
MATERIALS UTILITZATS:
Cera, parafina, pinzells, palets, pigments, anhilines, tints...
METODOLOGIA:
27/1/09
Activitat 3: Un retrat amb sentiment
OBJECTIUS:
- Observar, percebre, comprendre i interpretar la comunicació mitjançant les
imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensible a les seues qualitats avocadores, plàstiques, estètiques i funcionals.
- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituts de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, interés i tolerancia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant disminucions o característiques personals o socials.
- Desenvolupar l'expressió gràfica mitjançant l'us de diferents tècniques.
CONTINGUTS:
- El dibuix del natural.
- La fotografia.
- Sensibilitat davant les manifestacions de la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans próxims.
- Profundització en la percepció plástica i visual: entorn, dintorn i contorn. Observació analítica i funcional, observació d’efectes visuals.
-Experimentació amb diferents instruments i tècniques.
MATERIALS UTILITZATS:
Paper, llapis, colors, camera de fotos...
METODOLOGIA:
S'entrega a cada grup un paper amb diferents sentiments escrits, mentre un membre del grup les representa, la resta han d'ajudar-lo a aconseguir-ho i després dibuixar-lo o fotografiar-lo de la forma més expressiva possible.
- Observar, percebre, comprendre i interpretar la comunicació mitjançant les
imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensible a les seues qualitats avocadores, plàstiques, estètiques i funcionals.
- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituts de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, interés i tolerancia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant disminucions o característiques personals o socials.
- Desenvolupar l'expressió gràfica mitjançant l'us de diferents tècniques.
CONTINGUTS:
- El dibuix del natural.
- La fotografia.
- Sensibilitat davant les manifestacions de la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans próxims.
- Profundització en la percepció plástica i visual: entorn, dintorn i contorn. Observació analítica i funcional, observació d’efectes visuals.
-Experimentació amb diferents instruments i tècniques.
MATERIALS UTILITZATS:
Paper, llapis, colors, camera de fotos...
METODOLOGIA:
S'entrega a cada grup un paper amb diferents sentiments escrits, mentre un membre del grup les representa, la resta han d'ajudar-lo a aconseguir-ho i després dibuixar-lo o fotografiar-lo de la forma més expressiva possible.
25/1/09
Activitat 2: Paisatge de llums i ombres
OBJECTIUS:
- Observar, percebre, comprendre i interpretar la comunicació mitjançant les
imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensible a les seues qualitats avocadores, plàstiques, estètiques i funcionals.
- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituts de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, interés i tolerancia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant disminucions o característiques personals o socials.
CONTINGUTS:
- Sensibilitat davant les manifestacions de la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans próxims.
- Exploració dels grisos cromàtics i valors emotius de la llum.
- Profundització en la percepció plástica i visual: entorn, dintorn i contorn. Observació analítica i funcional, observació d’efectes visuals.
- Anàlisi e interpretació d’ilusions óptiques en la relació reversible figura/fons.
- Realització de composicions tenint en compte proporció, escala i ritme.
- Esforç per presentar els treballs de manera neta i precisa.
MATERIALS UTILITZATS:
Del professor:
Fotocòpies de les figures que retallaràn els alumnes damunt cartolines blanques.
Dels alumnes:
Una llanterna, tissores, cutter, cartolina blanca, llàpis, goma d’esborrar i paper celofan de colors.
METODOLOGIA:
El profesor facilitarà als alumnes unes fotocopies fetes en cartolina blanca d’una serie d’elements que degudament retallats configuraràn diversos paisatges.
Els alumnes podrán inventar altres elements i afegir-los a la composició.
Les composicions es faràn per grups de tres. Cada alumne quedarà encarregat d’un tipus de tasca, per eixemple:
- Joan retallarà els paisatges. - Marc retallarà animals i persones. - Alba retallarà els cotxes i altre material urbà.
Quan tot haja estat retallat es procedirà a realitzar diferents composicions damunt de les taules o al terra. Les composicions han de tindre en compte tamany, proporció, llunyanía, apropament, i per damunt de tot, ser llògiques.
Per ultim s’apagaràn les llums de l´aula i els alumnes encendràn les llanternes per il·luminar les seues composicions des-de diferents direccions a fi d’estudiar els efectes prodüits.
A més al final de la sessió hauràn de contestar al següent questionari:
1- Que succeix quan s’apropa la llanterna a la composició? com son les ombres?
Mes obscures i mes nitides.
2- Qué succeeix quan s’allunya la llanterna de la composició? com son les ombres?
Mes clares i difuses.
3- Que succeix quan varia l’angle del raig de llum?. I si es perpendicular a la composició? S’allarguen les ombres o es fan mes curtes. Son només una llínia.
4- Il·lumina la composició amb llum ambiental i amb llum focal. Quines diferiéncies veus?.
Ombres difuses i més clares amb llum ambiental. Nítides i obscures amb llum focal.
5- Dibuixa l’angle en el qual les figures es fan més reconeixibles per la seua hombra.
(espai per que el dibuixen).
6- Il·lumina amb dues llanternes la composició. Quin fenòmen es produeix?
Apareixen dues ombres del mateix objecte.
7- Les ombres tenen “ombra propia”?. I “ombra projectada”?
No. Si.
8- Existeis interactuació entre els elements de la composició? De quin tipus?
Projecció de les ombres d’unes figures damunt altres figures.
9- Fes el recorregut que faría el sol dividint-lo en les hores aproximades des-de que
ix fins que s’amaga. I analitza com van variant les ombres al llarg del día.
(redacció)
10- Amb paper celofan de colors fes proves posant diferents colors en la llanterna. Quines variacions cromátiques observes? Que pasa si barrejes els colors en la mateixa llanterna superposant-los?
- Observar, percebre, comprendre i interpretar la comunicació mitjançant les
imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensible a les seues qualitats avocadores, plàstiques, estètiques i funcionals.
- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituts de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, interés i tolerancia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant disminucions o característiques personals o socials.
CONTINGUTS:
- Sensibilitat davant les manifestacions de la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans próxims.
- Exploració dels grisos cromàtics i valors emotius de la llum.
- Profundització en la percepció plástica i visual: entorn, dintorn i contorn. Observació analítica i funcional, observació d’efectes visuals.
- Anàlisi e interpretació d’ilusions óptiques en la relació reversible figura/fons.
- Realització de composicions tenint en compte proporció, escala i ritme.
- Esforç per presentar els treballs de manera neta i precisa.
MATERIALS UTILITZATS:
Del professor:
Fotocòpies de les figures que retallaràn els alumnes damunt cartolines blanques.
Dels alumnes:
Una llanterna, tissores, cutter, cartolina blanca, llàpis, goma d’esborrar i paper celofan de colors.
METODOLOGIA:
El profesor facilitarà als alumnes unes fotocopies fetes en cartolina blanca d’una serie d’elements que degudament retallats configuraràn diversos paisatges.
Els alumnes podrán inventar altres elements i afegir-los a la composició.
Les composicions es faràn per grups de tres. Cada alumne quedarà encarregat d’un tipus de tasca, per eixemple:
- Joan retallarà els paisatges. - Marc retallarà animals i persones. - Alba retallarà els cotxes i altre material urbà.
Quan tot haja estat retallat es procedirà a realitzar diferents composicions damunt de les taules o al terra. Les composicions han de tindre en compte tamany, proporció, llunyanía, apropament, i per damunt de tot, ser llògiques.
Per ultim s’apagaràn les llums de l´aula i els alumnes encendràn les llanternes per il·luminar les seues composicions des-de diferents direccions a fi d’estudiar els efectes prodüits.
A més al final de la sessió hauràn de contestar al següent questionari:
1- Que succeix quan s’apropa la llanterna a la composició? com son les ombres?
Mes obscures i mes nitides.
2- Qué succeeix quan s’allunya la llanterna de la composició? com son les ombres?
Mes clares i difuses.
3- Que succeix quan varia l’angle del raig de llum?. I si es perpendicular a la composició? S’allarguen les ombres o es fan mes curtes. Son només una llínia.
4- Il·lumina la composició amb llum ambiental i amb llum focal. Quines diferiéncies veus?.
Ombres difuses i més clares amb llum ambiental. Nítides i obscures amb llum focal.
5- Dibuixa l’angle en el qual les figures es fan més reconeixibles per la seua hombra.
(espai per que el dibuixen).
6- Il·lumina amb dues llanternes la composició. Quin fenòmen es produeix?
Apareixen dues ombres del mateix objecte.
7- Les ombres tenen “ombra propia”?. I “ombra projectada”?
No. Si.
8- Existeis interactuació entre els elements de la composició? De quin tipus?
Projecció de les ombres d’unes figures damunt altres figures.
9- Fes el recorregut que faría el sol dividint-lo en les hores aproximades des-de que
ix fins que s’amaga. I analitza com van variant les ombres al llarg del día.
(redacció)
10- Amb paper celofan de colors fes proves posant diferents colors en la llanterna. Quines variacions cromátiques observes? Que pasa si barrejes els colors en la mateixa llanterna superposant-los?
20/1/09
Activitat 1: Trencaclosques
OBJECTIUS:
-Apreciar les possibilitats expressives del punt, la línia i el plano.
-Dividir l'espai segons les seves possibilitats d'estructuració.
-Diferenciar la estructura bidimensional i tridimensional.
-Organitzar i composar les formes de diverses maneres.
CONTINGUTS:
-El punt i la línia com a elements expressius i configuradors de formes.
-Tipus de línies i punts.
-Experimentació amb diferents instruments i tècniques.
-desenvolupaments poligonals.
-Módul bidimensional i tridimensional
MATERIALS UTILITZATS:
Cartró, tisores, pegament, cinta adhesiva, paper, colors (pintures, retoladors, llapis,...)
METODOLOGIA:
Els alumnes realitzaran unes composicions sobre paper utilitzant el punt, la línia i el plano de forma expressiva, en formats de 10x15 cm. Poden utilitzar diferents tècniques: pintures, collage, llapis de colors, retoladors... dividiran l'espai en sis quadres de 5x5 cm.
Per una altra banda, sobre un cartró dibuixaran el desenvolupament poligonal d'un hexaedre, numeraran les cares i el retallaran; esta construcció han de fer-la sis vegades, amb la numeració sempre igual.
S'han d'unir els hexaedres de dos en dos, amb cinta adhesiva:
1-1; 5-6 (horitzontal) tt1-1; 5-6 (horitzontal) tt1-1; 5-6 (vertical)
tt3-3; 2-4 (vertical)
tt3-3; 2-4 (vertical)
tttttt5-2; 3-1 (horitzontal)
tttttt5-2; 3-1 (horitzontal)
De manera que quedaran sis possibles solucions:

Després, retallarem les imatges o composicions de punts, rectes i planos en quadres de 5x5 cm i els pegarem en les cares corresponents.
Este treball pot fer-se de forma individual o en grups de dos persones, a fi d’agilitzar el treball en la construcción de hexàgons i composicions amb punts, línies i planols.
Altra variació consisteix en copiar obres d’autors coneguts, a fi d’utilitzar-los en les cares del trencaclosques.
-Apreciar les possibilitats expressives del punt, la línia i el plano.
-Dividir l'espai segons les seves possibilitats d'estructuració.
-Diferenciar la estructura bidimensional i tridimensional.
-Organitzar i composar les formes de diverses maneres.
CONTINGUTS:
-El punt i la línia com a elements expressius i configuradors de formes.
-Tipus de línies i punts.
-Experimentació amb diferents instruments i tècniques.
-desenvolupaments poligonals.
-Módul bidimensional i tridimensional
MATERIALS UTILITZATS:
Cartró, tisores, pegament, cinta adhesiva, paper, colors (pintures, retoladors, llapis,...)
METODOLOGIA:
Els alumnes realitzaran unes composicions sobre paper utilitzant el punt, la línia i el plano de forma expressiva, en formats de 10x15 cm. Poden utilitzar diferents tècniques: pintures, collage, llapis de colors, retoladors... dividiran l'espai en sis quadres de 5x5 cm.
Per una altra banda, sobre un cartró dibuixaran el desenvolupament poligonal d'un hexaedre, numeraran les cares i el retallaran; esta construcció han de fer-la sis vegades, amb la numeració sempre igual.
S'han d'unir els hexaedres de dos en dos, amb cinta adhesiva:
1-1; 5-6 (horitzontal) tt1-1; 5-6 (horitzontal) tt1-1; 5-6 (vertical)
tt3-3; 2-4 (vertical)
tt3-3; 2-4 (vertical)
tttttt5-2; 3-1 (horitzontal)
tttttt5-2; 3-1 (horitzontal)
De manera que quedaran sis possibles solucions:

Després, retallarem les imatges o composicions de punts, rectes i planos en quadres de 5x5 cm i els pegarem en les cares corresponents.
Este treball pot fer-se de forma individual o en grups de dos persones, a fi d’agilitzar el treball en la construcción de hexàgons i composicions amb punts, línies i planols.
Altra variació consisteix en copiar obres d’autors coneguts, a fi d’utilitzar-los en les cares del trencaclosques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




